Aproximació històrica

 

PRIMERS POBLADORS

Els primers assentaments humans coneguts al terme de Benavites daten d’època romana. Les terres de la Vall de Segó pertanyien a l'ager saguntinum i eren conreades per la població iberoromana que seguint la tradició romana organitzava les terres agrícoles a partir d’unitats d’explotació al voltant de les viles.

Entre els segles V i VII aquest territori iberoromà sofrí les invasions dels pobles bàrbars (alans, vàndals, gots i visigots).

L'ÈPOCA MUSULMANA

Més tard, al s. VIII amb la invasió musulmana, aquest territori es passarà a denominar Morbyter, topònim que substituí a Saguntum i que donà lloc a l'actual nom de la comarca "El Camp de Morvedre". En aquesta època el lloc estava habitat per menudes alqueries musulmanes, de les que no s’han trobat restes, probablement l’origen de les actuals poblacions de la vall.

LA RECONQUESTA

En 1233, amb la Reconquesta, Jaume I va cedir la jurisdicció de Benavites al seu porter, Bernat de Matoses, a qui més tard li serien confiscats tots els bens per haver segut infidel al rei.

En un document datat al 1394 la jurisdicció figurava a nom de Bernat Vives de Canemàs, qui la va adquirir per compra.  Posteriorment passà a mans del Consell de València, que més tard la vendria a la Corona.

En el segle XV torna a ser lloc de senyoriu, pertanyent als comptes d'Almenara i Cocentaina, qui probablement orderaren la construcció de la Torre de la Senyoria.

En 1437 en lloctinent del rei Rodrigo Roiç de Corella era el propietari del senyoriu de Benavites i part de Quartell, qui més tard transmetí la seua propietat al seu fill Eximen.

EL MARQUESAT DE BENAVITES

En 1619 el lloc es venut a Pere Eixarch de Bellvís, administrador del compte de Cocentaina, convertint-se en 1624 en comptat i en 1628 en marquesat.

En 1723, la marquesa Francesca Maria de Bellvís i Bellvís era la propietària del senyoriu de Benavites, el qual passarà, en 1752, a mans del marqués Josep Bellvís i Montcada, unit al senyoriu de Bélgida, pertanyent a esta família fins la supressió dels senyorius en 1814.

ANEXIÓ DE BENICALAF

Durant el segle XIX s’afegiren al municipi una sèrie de llogarets colindants, destacant l’anexió de Benicalaf en 1856, el que va provocar diversos conflictes amb Faura i Benifairó de les Valls, a causa del repartiment del drets de reg de les aigües de la Font.

■■■

 

 

 

 

Formulari de cerca

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30