L'església de Benicalaf

 

 

El temple de Benicalaf, a la partida que du el seu nom dins del terme de Benavites i situat al camí d’Uixò (antiga via ibero-romana Augusta) a menys d’un quilòmetre a l’Est del nucli urbà, té el seu origen una alqueria rural morisca anomenada Benicalaf que es remunta a temps de la dominació sarraïna. Aquest antic poblat que en 1856, s’annexionà a Benavites, sent el temple consagrat a l’apòstol Santiago l’única resta que queda en peu.

Benicalaf fou una de les poblacions més populoses de La Vall de Segó; en 1325 el cens era de 96 habitants i de 76 en 1830.

L’arquitectura del temple és de planta rectangular, d’una sola nau dividida en tres trams i la capçalera. La volta és de mig canó amb llunetes, estant sustentada per arcs de mig punt.

La façana esta recoberta per una lleugera lluïda sobre la que se pintà un estructura de carreus. En ella s’obri una menuda portada d’inspiració manierista coronada per una espadanya de tres arcs.

L’interior, que se troba lluït se decora amb fresc que representen figures i al·legories de l’Eucaristia, la Immaculada, la Santíssima Trinitat i l’Apostolat.

Es conserven alguns fragments d’un bell esgrafiat, molt similar al del temple de la vila de Benavites. Pareix ser que aquestes pintures foren realitzades al segle XVIII.

A principis del segle XX, el temple fou inhabilitat pel culte transformant-se en magatzem primer i després en corral per guardar bestiar.

En 1982 l’edifici fou incoat expedient de declaració com a Monument Històric-Artístic (B.O.E. de 22 de maig).

 

 

Formulari de cerca

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31